Tot el que realment necessit saber ho vaig aprendre al parvulari

TOT EL QUE REALMENT NECESSITO SABER HO VAIG APRENDRE AL PARVULARI

TOT EL QUE REALMENT NECESSITO SABER sobre com viure, què he de fer

i com he d’ésser, ho vaig aprendre al parvulari.

La saviesa no era al cim de la muntanya de l’escola secundària, sinó al sorral

del parvulari.

Aquestes són les coses que vaig aprendre:
Comparteix-ho tot.
Juga net.
No peguis a la gent.
Torna a posar les coses on les havies trobat.
Neteja la teva pròpia brutícia,
No agafis el que no és teu.
Digues que ho sents quan molestis algú.
Renta’ t les mans abans de menjar.
Ruboritza’t.
Les pastes calentes i la llet freda són bones.

Viu una vida equilibrada. Cada dia aprèn alguna cosa i pensa en alguna cosa.

Dibuixa i pinta i canta i balla i juga i treballa cada dia una mica.
Cada tarda fes la migdiada.
Quan vagis pel món, ves amb compte amb el trànsit, encaixa mans i no t’aïllis.
Estigues atent al meravellós.

Recorda la llavor del got… Les arrels baixen i la planta puja i ningú no sap

realment com ni per què, però tots som així.

Els peixos de colors i el hàmsters i els ratolins blancs i fins i tot la llavor del got,
tots moren. I nosaltres també.

Recorda els contes de quan eres petit i la primera paraula que hi vas aprendre,

la paraula més gran de totes: MIRA.

Tot el que necessites saber és en algun lloc: l’ amor , la higiene bàsica, l’

ecologia, la política, la igualtat i la vida sana…

Pren qualsevol d’aquests conceptes i tradueix-lo en termes adults sofisticats, i aplica’l a la teva vida familiar, o al teu treball, o al teu govern, o al teu món, i es mantindrà vertader clar i ferm.

Pensa que el món seria millor si tots, tothom , prenguéssim galetes i llet a les tres de la tarda i després ens estiréssim acotxats sota les nostres mantetes per dormir la migdiada. O si tots els governs tinguessin com a política bàsica tornar a posar sempre les coses on les havien trobat i netejar el que han embrutat.

I encara és veritat, i no importa com siguis de vell, que el millor que pots fer en

sortir al carrer és encaixar mans i no aïllar-te.

FULGHUM, Robert : Todo lo que realmente necesito saber lo aprendí en el parvulario.

Barcelona, Plaza & Janés Editores, S.A.,1 9 8 9 .

¿QUÉ SOMOS ? (Una breve historia)

DOS LOBOS
Probablemente la mejor definición de la vida 

 
 

Una mañana un viejo Cherokee le contó a su nieto acerca de una batalla que ocurre en el interior de las personas.
 
El dijo, “Hijo mío, la batalla es entre dos lobos dentro de todos nosotros.
 
“Uno es Malvado –  Es ira, envidia, celos, tristeza, pesar, avaricia, arrogancia, autocompasión, culpa, resentimiento, inferioridad, mentiras, falso orgullo, superioridad y ego..
 
“El otro es Bueno –  Es alegría, paz amor, esperanza, serenidad, humildad, bondad, benevolencia, empatía, generosidad, verdad, compasión y fe.”
 
El nieto lo meditó por un minuto y luego preguntó a su abuelo: “¿Qué lobo gana?”
 
El viejo Cherokee respondió, “Aquél al que tú alimentes.” 

Si necesitas ayuda para la reflexión

http://crecercompartiendo.wordpress.com/

El decreixement és saber aturar-se i canviar el rumb en el moment que hem arribat massa lluny. És escollir la simplicitat quan s’evidencia que l’abundancia no ens fa feliços.

Per saber més:

http://www.decrecimiento.info/

http://www.decreixement.net/node/1108

El pacto de Fausto con el diablo (Mefistófeles)

“¿Que puedes darme, pobre diablo? ¿Acaso alguno de tus semejantes pudo jamás comprender el sublime anhelo del espíritu humano? Sí, tú ofreces manjares que no sacian; tienes un oro bermejo que, como el mercurio, sin cesar se escurre de la mano; un juego en el que nunca se gana; una joven que, reclinada sobre mi pecho, por medio de guiños se entiende ya con el vecino; y la gloria, ese bello placer de los dioses, que se desvanece cual fugaz meteoro. Muéstrame el fruto que se pudre antes de cogerlo, y árboles que diariamente se cubren de nuevo verdor.

[...] ¡Si alguna vez me tiendo a descansar con toda tranquilidad sobre un lecho ocioso, perezca yo al instante! Si con halagos puedes engañarme hasta el punto de estar yo satisfecho de mí mismo, si logras seducirme a fuerza de goces, sea aquél para mí el último día. Te propongo la apuesta. [...] ¡Choquemos nuestras manos! Si algún día digo al fugaz momento: “¡Detente! ¡Eres tan bello!”, puedes entonces cargarme de cadenas y consentiré gustoso en morir. Entonces puede doblar la fúnebre campana y quedarás eximido de tu servicio; puede pararse el reloj, caer la manecilla y terminar el tiempo para mi.” (Johann Wolfgang von Goethe: Fausto. Primera parte, escena IV en el gabinete de estudio: el pacto).

Que el teu viatge …

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i que vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca,
has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia,
és preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Itaques.

Consells per a la vida

DESIDERATA

Camina plàcidament entre el soroll i la pressa, i recorda quanta pau pot  haver-hi al silenci. Viu en bons termes amb tothom, tant com puguis, sense retre’t.

Digues la teva veritat tranquil·lament i clara; escolta els altres, fins i tot l’avorrit i l’ignorant; també ells tenen llur història.

Evita les persones sorolloses i agressives, són vexacions per a l’esperit.

Si et compares amb altres, pots tornar-te vanitós i amarg; perquè sempre hi haurà persones més grans i més petites que tu.

Frueix dels teus èxits tant com dels teus plans. Mantingues l’interès en la teva pròpia carrera, encara que sigui humil; és una veritable possessió en les canviants fortunes del temps.

Usa la precaució als teus negocis; perquè el món és ple de paranys. Però no per això t’enceguis a la virtut que pugui haver-hi; molta gent lluita per alts ideals; i a tot arreu la vida és plena d’heroisme.

Sigues tu mateix. Especialment, no fingeixis afectes. Tampoc no siguis cínic respecte de l’amor, perquè davant tota aridesa i desencís l’amor és perenne com l’herba.

Recull mansament el consell dels anys, renunciant graciosament a les coses de la joventut.

Nodreix la teva força espiritual perquè et protegeixi de la desgràcia sobtada. Pero no t’angoixis amb fantasies. Molts temors neixen de la fatiga i la soledat.

Junt amb una sana disciplina, sigues amable amb tu mateix. Tu ets una criatura de l’univers, no menys que els arbres i les estrelles; tens dret a ésser-hi. I, tant si et resulta evident com si no, sens dubte l’univers es desenvolupa com cal. Per tant, mantingues-te en pau amb Déu, de qualsevulla manera que el concebeixis, i siguin quins siguin els teus treballs i aspiracions, mantingues en la sorollosa confusió, pau amb la teva ànima.

Amb totes les seves farses, treballs i somnis trencats, aquest continua éssent un món bonic. Tingues compte, esforça’t en ésser feliç.

Trobat a la vella església de St. Pau, Baltimore, 1693
Descarregable (castellà): desiderata